|
Maig 2019.
Informes de professional de l'ecologia per a expedient de certficació
ambiental d'edifici BREEAM a la Zona Franca (Barcelona).
Una entitat
acreditada per a fer expedient de certificació ambiental d'edificis
segons normes BREEAM ens va requierir per a fer els informes
ecològics. L'estudi va requerir identificar tots els valors naturals,
per desapercebuts que fossin, doncs es tracta d'una zona urbana. A
més, es van fer recomanacions per tal de preservar i potenciar la
biodiversitat.
|
|
|
|
Juliol
2018. Actualització de l'Inventari de plataformes de nidificació (i
d'altres observacions ornitològiques rellevants) de la línia
ferroviària d'alta velocitat Madrid-Extremadura.
Després de 8 anys de l'inventari realitzat
al 2010, l'empresa d'enginyeria a la que ADIF va adjudicar el projecte
va tornar a contractar-nos per a dotar-se d'informació actualitzada
(la inestabilitat econòmica global ha anat endarrerint l'execució
d'aquesta obra tan complexa).
El
mostreig de camp al llarg de
12 km
de devesa no és gens fàcil,
i requereix d'equips GPS professionals per a ubicar-se amb exactitud
dins el transecte que determina el traçat, així com de telescopi
terrestre d'alta resolució per poder avistar des de talaies. Un cop més,
es van aplicar metodologies pròpies d'atles ornitològics. Dins aquesta
zona propera al P.N. de Monfragüe, és important tenir la certesa que
no s'afectarà a espècies emblemàtiques com la cigonya negra, o
espècies que actualment han canviat la seva categoria de protecció
passant a trobar-se "en perill d'extinció" com és el cas del milà
reial (Decreto 74/2016 del DOE).
|
|
|
|
Juny
2018. Informe ambiental del Pla de Millora Urbana illa 5-05 del "SECOR
MARESME-TOLÓ" de Mataró.
L'instrument urbanístic "Pla de Millora Urbana" precisa d'una
avaluació ambiental estratègica. En aquests casos, en els que es
tracta d'intervencions dins el casc urbà, el tipus d'Informe Ambiental a
desenvolupar, tradicionalment se venia basant en els continguts
indicats dins
l'article 100 del Decret 305/2006 (DOGC). Ara bé, avui en dia no es
pot obviar que existeix normativa més actual, com la Ley 21/2013
(BOE). En particular, l'article 29.1 regula la confecció del
"Document ambiental estratègic". Coherent amb aquesta perspectiva
legal, es va optar per desenvolupar un informe suficientement
versàtil, per a cobrir els requisits de tots dos texts legals. Dins
aquest cas particular, el municipi va exigir dedicar un especial
èmfasi a la immissió acústica. Per tant, el mostreig de camp va
requerir com a tasca extra l'enregistrament de mesures puntuals amb el
nostre sonómetre, del nivell de potència acústica dBA LAFMAX,
ajustant l'equip en "Fast".
|
|
|
|
Agost
2017. Informe tècnic per a prevenir incendis forestals a campings.
L'experiència adquirida sobre ecologia aplicada als incendis
forestals, combinada amb els coneixements d'autoprotecció en campings,
ens ha permés elaborar un informe tècnic per a un establiment en la
província de Barcelona.
La metodologia desenvolupada per a prendre
dades directes de camp i el seu anàlisi, parteix dels requisits legals
que s'han anat complementant durant els darrers anys. Les franges de
protecció perimetral per a prevenir incendis forestals, han de complir
unes condicions específiques pel que fa a amplitud, densitat de la
vegetació, i també pel que fa a la composició d'espècies vegetals.
L'ús de cartografia georeferenciada
es fa imprescindible en aquest tipus d'estudis, per a insertar les
dades agafades en observacions in situ, amb ajut del dispositiu
GPS de camp, a punts concrets de la massa forestal. Les coordenadas
UTM es treballen amb el sistema de referència requerit, en aquest cas
ETRS89.
Com a resultat,
propietat disposa d'un document tècnic signat per personal qualificat
en ecologia, així com acreditat en matèria d'autoprotecció (Decret
30/2015 del DOGC).
|
|
|
|
Abril
2017. Document ambiental estratègic per a la finca Ca l'Iborra de
Mataró. La finca Ca l'Iborra
és un cas que requeria una actuació molt professional pel que fa a
l'apliació correcta de la Ley 21/2013. Part de la finca es troba dins
el Parc del Montnegre i Corredor, i per tant calia preservar aquesta
zona totalment intacta. Només la part sud de la finca, totalment fora
d'aquest espai natural, ha requerit unes mínimes actuacions de
millora ambiental lligades a un Pla Especial. Un cop més, ens trobem
amb un cas on l'administració determina quin tipus d'avaluació
ambiental estratègica correspon, a partir de l'estudi ambiental
presentat. El resultat ha estat que procedeix aplicar l'article 6.2 de
la Ley 21/2013, i per tant és pertinent l'avaluació ambiental
estratègica simplificada (no pas ordinària). En aquest cas, la
nostra feina com a ecòlegs s'ha limitat a redactar un document ambiental
estratègic (art. 29 de Ley 21/2013).
|
|
|
|
Desembre
2016.
Informe d'avaluació de l'estat ecològic i viabilitat de la
restauració de zona humida a Tordera.
Els
propietaris d'una finca van consultar en tenir problemes de mosquits i
olors provinents d'una llacuna dins el seu terreny.
Seguint els
criteris de la Directiva Marc de l'Aigua, després de determinar el
tipus de massa d'aigua, amb mesura de la conductivitat i en saber que
l'aigua sempre es manté (massa d'aigües salobroses dolces
permanents), es va estudiar l'estat inicial.
En
aquesta fase preliminar, no es va trobar necessari aplicar càlculs
amb l'índex QAELS, ni l'índex ACCO, ni l'índex RIC (que haurien
encarit l'informe). La conclusió va ser que la zona tenia un clar
potencial de millora ecològic, i que a la vegada serviria per
millorar els problemes de mosquits i d'olors.
|
|
|
|
Desembre
2015. Document ambiental estratègic per a la finca Can Carandini de
Mataró.
Aquest projecte ha
estat conseqüència de l'aplicació de la Ley 21/2013, concretament
en allò referent a l'article 6, sobre avaluació ambiental
estratègica. En particular, el promotor té la necessitat d'actuar
mínimament sobre el planejament vigent, i les administracions
implicades van considerar necessari aplicar el procés d'avaluació
ambiental estratègica simplificada. Davant aquesta situació, la
nostra feina com a ecòlegs ha estat redactar un document ambiental
estratègic, segons indica l'article 29 de l'esmentada Ley 21/2013.
|
|
|
|
Maig
2010. Inventari de plataformes de nidificació a un tram de la línia
ferroviària d'alta velocitat Madrid-Extremadura.
Treball seguint
requisits de la Declaració d'Impacte Ambiental. Es tracta d'un tram
de 12 km amb un alt valor faunístic, format per deveses pròximes al
P.N. de Monfragüe. El treball es va fer aplicant metodologies
inspirades en l'elaboració d'atles ornitològics. La qualitat de
l'estudi realitzat va quedar palesa amb l'absència total
d'al·legacions per part del promotor ADIF i parts interessades.
|
|
|
|
Maig 2009. Memòria resum (Annex II) de condicionament i millora del
Camí del Castell i del Camí del Ventanell al TM de la Llacuna.
El projecte presentava la circumstància de creuar per un espai
natural inclòs a la Xarxa Natura 2000, fet que obligà a annexar
document de consulta de l'òrgan ambiental (Departament de Medi
Ambient i Habitatge), per determinar si cal o no fer un estudi
d'impacte ambiental. El caràcter lineal de la infraestructura va
permetre un reconeixement exhaustiu "in situ" de la banda
d'afectació.
|
|
|
|
Octubre 2008. Redacció de Document de
Directrius Ambientals per a contractistes, com a base per a la
redacció de Plan de vigilància ambiental (PVA) per l’obra d’edificació
del Centre de Procés de Dades, al Parc Científic i Tecnològic de
Cerdanyola del Vallès. L’informe
tracta de personalitzar al màxim les mesures ambientals a l’obra en
particular. Vol ser una eina que eviti la redacció de PVA "per
cobrir el tràmit", i es pugui aplicar una gestió ambiental a
peu d'obra de debó. Per aquest tipus de treballs, resulta molt útil
l'experiència en consultoria de gestió ambiental a empreses
constructores (sistemes ISO 14001 / Reglament EMAS).
|
|
|
|
Maig 2007. Informe Ambiental per a Pla Parcial
Industrial al municipi de Calella. La
superfície estudiada es troba dividida en tres àrees properes, que
afecten en diferent grau a vàries rieres, i tenen diverses connexions
vials. La gran dificultat d’aquest planejament és compatibilitzar
l’actuació amb la mínima afectació als corredors biològics que
representen els testimonis forestals disposats al llarg d’aquests
cursos fluvials.
|
|
|
|
Abril 2007. Informe Ambiental per a Pla Parcial
Residencial al municipi de Calella.
L’àrea d’estudi es troba condicionada per la riera de Capaspre,
una de les típiques rieres del Maresme. Tenint en compte no afectar
les àrees inundables, el pla incorpora desenvolupar un parc lineal al
llarg de la riera, on es puguin potenciar els valors naturals i
culturals de la zona, com ara la presència de l’escàs arbust
conegut com aloc (Vitex agnus-castus), que dona nom a la
comunitat vegetal de l’alocar, en forta regressió.
|
|
|
|
Novembre 2006. Estudi d’Impacte Ambiental per a gasoducte de traçat
Breda – Arbúcies – St. Hilari Sacalm.
El traçat del
gasoducte, al llarg de més de 20 km, creuava diverses rieres, tenint el seu punt més sensible al
PEIN de la Riera de Gualba. Es va haver de posar molta atenció en
escollir una bona opció de traçat, per no afectar determinats punts
especialment interessants per a la fauna.
|
|
|
|
Octubre 2006. Informe de Compatibilitat Ambiental per a una
instal·lació de turisme rural al municipi d’Andratx.
L’informe va considerar la ubicació i usos previstos de la instal·lació.
A la zona es van detectar espècies protegides, i fins i tot ambients
aqüàtics (poc freqüents a la Serra de Tramuntana). El resultat va aportar arguments a la propietat per poder avaluar la
viabilitat de la seva inversió, i sobretot, no caure en cap
incompliment legal. El promotor, tot i trobar-se molt confús entre la
dispartitat dels advertiments legals del nostre informe, i els pocs
entrebancs administratius que havia trobat fins al moment, va desistir
i no va seguir amb el projecte. La desició, sempre difícil d'haver
de renunciar a un projecte urbanístic, va ser molt encertada i
oportuna en el temps, ja que tot just un mes després, va tenir lloc
l'anomenada "Operació Voramar" del conegut "Cas
Andratx" sobre irregularitats urbanístiques al municipi.
|
|
|
|
Setembre
2006. Assistència Tècnica per al Pla de Gestió dels espais de la
Xarxa Natura 2000 Baish Aran i Riu Garona.
Es van confeccionar
fitxes de les espècies més amenaçades, identificant la seva
situació actual, els factors potenciadors i la seva problemàtica
específica. La dificultat del treball va ser fer complatibles
propostes per afavorir aquestes espècies més amenaçades (algunes de
distribució molt restringida) però sense limitar el desenvolupament
econòmic de la zona. Les tècniques de treball amb GIS van esdevenir
clau per analitzar la sensibilitat de cada hàbitat i de cada espècie.
|
|
|
|
Maig 1997. Estudi comparatiu de poblacions de tudó, gaig i picot verd,
en funció de l'estructura de la vegetació, al Parc de Collserola.
Sota la tutela del Sr. Francesc Llimona, es va fer un inventari de
presència de poblacions a llarg de 2 transectes. Es va comparar la
vegetació tancada, pròpia de l'alzinar i les fondalades, amb la
vegetació forestal més heterogènia, amb més abundància de pins.
|
|
|
|
Abril 1997. Estudi sobre creixement de rebrots d'alzina a una brolla
post-incendi després de fertilitzar-los.
Agafant com a punt de
partida els experiments de fertilització i reg del Sr. Jordi Sardans,
amb motiu de la seva tesi doctoral, dirigida pel Sr. Ferran Rodà, es
van analitzar les dades d'una brolla calcícola post-incendi, al
municipi de Sant Vicenç de Castellet. El tractament de dades va ser
amb un anàlisi de la variança (ANOVA), i va donar com a significatiu
l'efecte positiu del fòsfor com a fertilitzant. Aquest estudi va ser
publicat a la revista
ORSIS
(disponible
en
PDF).
|
|